16/01/2017

A més de les habituals sortides del 'Rallye Monte-Carlo Historique', Barcelona va ser lloc de sortida de la versió de velocitat d'aquest ral·li quan en el seu temps es feien els recorreguts de Concentració, un llarg itinerari d'enllaç que des de diverses capitals portava als participants fins a Mònaco per efectuar junts les etapes competitives.

Fent un repàs al pas del Ral.li Monte-Carlo per la península ibèrica, Lisboa va ser una ciutat habitual de sortida fins l'any 1970. El 1971 es va incorporar com a punt de partida del recorregut de concentració Almeria, a la qual es va sumar aquest mateix any Marràqueix, que no es va repetir, encara que sí la d'Almeria, que va tornar a ser punt de sortida el 1972 (també Lisboa), 1973, 1976, 1977, 1978 i 1979.

El més curiós de 1971 va ser que mentre els participants sortits des d'Almeria realitzaven un llarg itinerari per Granada, Madrid, Pamplona, Osca, Lleida i Andorra per passar a continuació a França, els que sortien de Marràqueix efectuaven una parada amb control de pas a Barcelona (plaça Marquès de Foronda), motiu pel qual una bona part dels participants espanyols van triar la capital marroquina per així poder parar i saludar als seus, a plena llum de dia, a la Ciutat Comtal, la qual cosa va ser tot un esdeveniment. Aquest recorregut, quilomètricament molt llarg per als sortits des d'Almeria, va seguir sent així en anys posteriors.

El 1980 va entrar a formar part de la llista d'urbs on arrencava el ral·li a la ciutat de Saragossa, que repetiria un any més tard, fins que el 1982 Barcelona debutava en aquesta comesa que no deixaria fins a un any abans que el recorregut de Concentració es deixés de fer. En total, Barcelona va ser punt de sortida en 14 ocasions (la primera fa just 35 anys), Almeria un total de 7 i Saragossa altres 2. A les primeres edicions del Monte-Carlo, València havia estat lloc de sortida també. Els recorreguts de Concentració que van trepitjar sòl espanyol, a més dels lògics que sortien des d'alguna d'aquestes tres capitals, eren els nombrosos que van partir des de Lisboa i els dos que ho van fer respectivament des de Marràqueix (1971) i Agadir (1975).

A més de la particularitat que oferia un fet únic com era el recorregut de Concentració, Espanya ha estat protagonista de moltes edicions en el tema esportiu, especialment gràcies a les gestes de Carlos Sainz i Luis Moya, guanyadors de la prova ni més ni menys que en tres edicions, les de 1991, 1995 i 1998, sent segons el 1990. Destacable és així mateix el triomf a l'apartat Chevronnés (veterans) de Salvador Fábregas i Antonio Huguet el 1973, així com el d'equips Femenins d'Ana Arche i Arielle Tramont el 1996.

El 1977, Espanya va aconseguir un dels èxits més importants en aquells anys de gestes. Després del 12è d'un any abans, Antonio Zanini i Juan José Petisco van aconseguir el podi, una extraordinària tercera posició que va ser secundada per una no menys genial quarta plaça de Salvador Cañellas i Daniel Ferrater, tots dos equips oficials de Seat Competició i al volant de 124-1840 de Grup 4.

Independentment dels papers protagonistes que Seat sempre ha protagonitzat a Monte-Carlo, i que en 2017 se celebren amb la participació oficial de la marca en la versió Històrica, altres pilots i copilots espanyols també han destacat en el Ral.li Monte-Carlo. Dani Sordo ha finalitzat dues vegades segon, amb Marc Martí (2007) i Carlos del Barrio (2012), i una altra vegada tercer, de nou amb Carlos del Barrio (2013).

Salvador Serviá es va fer famós per les seves contínues participacions en aquest ral·li, deu en total amb una gran varietat de vehicles, prova en la qual va debutar el 1972 amb Agustí Boix i que el 1973 va córrer amb la seva dona Montse Imbers conduint un Seat 127. Els seus millors resultats són la 7a plaça absoluta en aquell antològic Monte-Carlo de 1977 en companyia de Jordi Sabater, repetint posició amb aquest copilot el 1986. Jesús Puras (9è el 1994), Xevi Pons (9è el 2006) i Luis Climent (10è el 2000) són altres pilots que han arribat al top ten d'aquesta difícil cursa.